lunes, 24 de abril de 2017

Cursa dels Senglars Bescanó

El nom de la cursa ho diu tot.. ahir tocava anar a fer el Senglar pels camins de Bescanó. Fora del meu habitat natural, a la muntanya, i a una setmana de la marató número 100, a Empúires, tocava divertir-nos una estona. Sabíem que el camí no era fàcil, però amb les Girunnres estavem disposats a fer-lo caminant, xino xano, gaudint d'un matí diferent de Sant Jordi, lluny de les aglomeracions de la gent comprant llibres i roses. 
Un matí diferent, amb 14 quilòmetres per davant, amb pujades i baixades dignes de qualsevol parc d'aventures, camins per muntanya, pel mig del bosc, i sobretot, amb molt bon ambient i rialles amb tot el grup. Felicitats als organitzadors per aquest gran circuit (també es disputava un de més llarg de 21kms), i pel bon avituallament final. 
Com a detall, coincidint amb el dia de Sant Jordi, el més adequat, una rosa per les dones i un llibre pels homes... detallistes fins el final. Per tornar-hi.
Bona setmana a totes i tots... Salut i kms!!!



 Atravessant un tronc sobre un precipici... de 2 metres
 Amb la representació dels Trankils
 Tot esperant la sortida....
 A punt!!!!

 Al primer avituallament... sense pressa!!!!
 Foto final del grup
Culejant per baixar...

lunes, 10 de abril de 2017

IBIZA MARATHON 8-4-2017

 Recollida de dorsals amb el Hippy Market a la sortida... i degustació de Sangria.

Aquest cap de setmana tocava fer el penúltim pas en aquest darrer tram per arribar a les 100 maratons el proper 30 d’abril a Empúries. El penúltim pas en aquest petit repte de fer 5 maratons en el transcurs de 10 setmanes, les que van des del 19 de març amb la celebració de la Marató de Vies Verdes fins a la d’Empúries.
L’escenari per aquesta marató número 99 era l’illa d’Eivissa, que celebrava la primera edició de la seva marató, conjuntament amb una prova de 12kms. El dia i l’hora en que es disputava, el dissabte a les 3 de la tarda, feia possible aprofitar bé el cap de setmana, que de fet començava el divendres quan a primera hora de la tarda agafàvem l’avió amb la Laura, que m’acompanyava en aquest últim esforç abans d’Empúries.
Només arribar i agafar el cotxe de lloguer, i començar a conèixer a altres corredors de Saragossa i Valencia, ens dirigíem a recollir els dorsals a Santa Eulàlia. Molt ambient i a la sortida del recinte, una petita mostra del Hippy Market, col·laborador de la prova, i degustació de Sangria. Escoltant la música, veient les caravanes i veien l’ambient, ens posàvem al moment en “Modo Ibiza”. Després de deixar les coses a l’hotel, tocava anar cap a la ciutat d’Eivissa a sopar sense pressa. Una de les avantatges de córrer l’endemà a la tarda.
El dissabte tocava dormir i esmorzar tard, cap a les 11, per tal de menjar alguna cosa suau una mica més tard. Matí de relax a la platja, caminant per la sorra i l’aigua, tot un luxe a només 3 hores de disputar-se la marató. Un iogurt amb plàtan i maduixes ens servia per tenir la sensació d’haver menjat alguna cosa, abans de dirigir-nos cap a la sortida.
El que estava clar era que el sol seria un dels majors inconvenients durant el recorregut, conjuntament amb l’altimetria que ens trobaríem. Espectaculars moments abans de la sortida, amb bona música i molt bon rotllo entre els participants. Un cop donada la sortida, tocava posar-se a fer el que havíem vingut a fer, córrer. La Laura m’acompanyaria 30kms, per després anar cap a meta a veure l’arribada. Un circuit dur en quant a desnivell, amb molts trams de pujada, alguna dura, pel Camí de Cala Llonga que ens acostava fins la carretera principal que ens acostaria fins a Eivissa. Pràcticament amb cap ombra durant el recorregut, i amb un sol de justícia que queia sobre els corredors. Així anàvem avançant tots, conscients de que no podíem cometre excessos amb el ritme. El recorregut i la calor ens podien passar factura més endavant. El recorregut en si no gaire maco, però el que es tractava era de córrer els 42kms, i el pas per les afores de la ciutat d’Eivissa, per polígons, era el punt de gir per tornar cap a Santa Eulàlia. Durant aquets quilòmetres coincidia amb l’Abel, un corredor de Bilbao a qui havia vist en altres maratons, que corre sempre disfressat de Spiderman, de fet aquesta era la seva marató número 56 corrent vestit de super heroi... D’aquí naixia l’amistat que ens portava a compartir amb ell la resta de la nostra estada a l’illa.
Al pas per Santa Eulàlia, al Km 30, la Laura parava i seguir cap endavant. Ens quedava anar cap a Es Canar, un circuit d’anada de nou en constant pujada, una baixada ràpida a la platja, un dels pocs moments en que veiem el mar, tot i córrer en una illa amb 41km de llargada i 15 d’amplada. I tornar a refer el camí de pujada, amb els maratonians desperdigats per la carretera, tothom intentant seguir endavant com podia.
 A 500 metres de l’arribada m’esperava la Laura per acompanyar-me fins a meta, on a falta de 200 metres aprofitava per treure’m les sabatilles i d’aquesta forma entrar descalç amb un temps de 4h9’59”. Al pas per la mitja marató ja havia previst aquest temps, i les previsions no em fallaven. Un bon avituallament final, i cap a la platja a fer la millor recuperació possible, les cames una bona estona en les aigües fredes del Mediterrani. Allà trobava a l’Abel, fent també aquest gran tractament recuperador, i quedàvem amb ell par anar a sopar junts a Eivissa, on ens explicava la seva historia. Una persona d’aquelles que estàs content de conèixer a la vida. El pas següent era anar a Pacha, on teníem entrada gratuïta els corredors, allà trobàvem als amics valencians i als de Saragossa, i aprofitàvem per fer el Gin Tònic i la cervesa que ja ens mereixíem després de l’esforç. Això si, la Laura que havia de conduir de tornada, res d’alcohol. S’ha de donar bon exemple.
El diumenge al matí, aprofitant que l’avió no sortia fins a mitja tarda, era el moment per acabar de gaudir de la platja de Santa Eulària, de nou amb l’Abel Spiderman, que ja era un més per nosaltres, i amb uns bons banys al mar, fred encara en aquesta època, però el millor mètode perquè el cos tornes a lloc. Només faltava dinar, anar a retornar el cotxe i agafar l’avió per acabar aquest cap de setmana que permetia sumar la marató número 99, però també gaudir d’aquest illa sense les aglomeracions de l’estiu.
Ara a esperar 3 setmanes, per si tot va bé, córrer a Empúries la número 100, i descansar una temporada... de maratons!!!!

Bona setmana a totes i tots, salut i kms!!!
 Amb els amics de Saragossa
 Finisher
 "Modo Ibiza"
 Hippy Market

 A Pacha amb les noves amistats
 "Estrassant" la vida del maratonià... sol i sangria
Amb l'SpiderAbel durant el recorregut, gran persona i tot un personatge

martes, 4 de abril de 2017

20 Cursa Esports Parra


 Foto de grup amb les Girunneres dels 3 grups (dilluns, dimarts i dimecres)
Aquest darrer diumenge era un dia important a les curses de la Ciutat de Girona, i és que els 10km de Girona Esports Parra arribaven a la seva 20a edició. Una xifra important per una cursa urbana que any a any crida l'atenció de molts dels corredors i corredores de la ciutat i de la provincia. A més a més, un any més es celebrava també la cursa dels 5km, donant opció a més gent a córrer pels carrers de Girona, així com les curses infantils de 600 i 1.300 metres, on els més joves també tenen oportunitat de gaudir fent esport.
Un cop més, una gran organització per part de la gent d'Esports Parra, en un matí amb una temperatura ideal per la pràctica esportiva. A més de la gent del Club Atletisme Girona, en aquesta edició teníen una gran representació de les Girunneres Esports Parra, el grup de dones que des de fa casi 3 anys entrenem amb la Laura Garcia, i que aquest any hem ampliat a 3 grups. Els dilluns a Banyoles i els dimarts i dimecres a Girona. Per moltes d'elles la de diumenge era la seva primera cursa, una forma d'introduir-se en el món de les curses populars.
Primer tocava córrer la cursa de 5km, acompanyant a unes quantes de les Girunneres, amb intenció de que a mida que sumavem quilòmetres cada una ho fes al seu ritme, i quedar-me a ajudar a les que anessin més justetes. Una bona cursa en la que moltes debutaven, i sobretot totes quedaven satisfetes i contentes de finalitzar.
A continuació, tocava la cursa dels 10km. Aquí el meu paper era el de fer de llebre, amb el globus de 55 minuts per acompanyar a les corredores i corredors que volien intentar fer aquest temps. A més del meu globus, també n'hi havia de 40', 45' i 50'. Bona feina per tots en aquest intent de buscar certes marques per part dels altres corredors. 
Amb un bon grup des del començament, amb corredors als que servia per aguantar un tram i després mirar de no perdre gaire la referència, i amb altres que s'anaven afegint a mida que les atrapavem i aconseguien l'objectiu, al final aconseguia finalitzar pocs segons per sota de la marca, content de donar aquest cop de ma.
En definitiva, un bon diumenge gaudint de l'esport i de les amistats a la nostra ciutat. Ara toca pensar en la Ibiza Marathon que es disputa aquest proper dissabte 8 d'abril, a les 15h., en la que si tot va bé será la marató número 99.
Bona setmana a totes i tots.. salut i quilòmetres

Amb la Mónica i en Narcís al finalitzar els 10km

Arribada dels 10km


L'arribada dels 5km

 Un moment dels 5km amb algunes de les girunneres

Amb el globus buscant l'objectiu dels 55'

lunes, 27 de marzo de 2017

10 Marathon de Montauban

Aquest cap de setmana ha tocar córrer una nova marató dins el projecte que m'ha de portar a fer la número 100 a Empúries, si tot va bé, el proper 30 d'abril. El repte no és senzill, es tracta de disputar 5 maratons en 11 setmanes, de les que 3 ja estan pasades (Vies Verdes el 19 de febrer, Bacelona el 12 de març i la de Montauban el 26 de març). 
En un repte així, no és només l'esforç meu de córrer cada cop aquests 42,2kms, és també el repte de la gent que t'envolta, que et recolça, i que d'una forma o una altra, t'ajuden amb la seva energia a aguantar. Son molts i moltes, i en aquest viatge hi ha hagut 2 persones que han estat al meu costat, la Carme i en Xicu, als que conec des de fa molts, molts anys, 2 grans amics que m'han donat el ser recolçament, i que des del moment en que els hi vaig proposar el viatge a Montauban, van dir que si.
Dissabte tocava agafar el cotxe i fer els prop de 350kms per arribar-hi. És Montauban una ciutat situada passat Toulouse, amb prop de 60.000 habitants, a la que creua el riu Tarn, el mateix que trobem quan hem anat a córrer a Albi. 
Primer de tot tocava deixar les coses a l'hotel, abans d'anar al centre per menjar alguna cosa. Per cert, podeu veure els postres, totalment de dieta pre marató... Profiterols amb nata, i en abundància,  no fos cas que no tingeussim prou energia pel diumenge. Després d'una passejada pel centre de la ciutat, la zona realment interesant, i observar el Pont Nou i el Vell sobre el Tarn, ens tocava anar a recollir els dorsals, en Xicu pels 10kms i jo per la marató a la zona habilitada. Com sol pasar en aquestes petites maratons franceses, molt bon ambient i bona organització. A més a més es disputava una mitja marató i una marató per relleus.
A les 7 de la tarda, teniem la celebració del 10è aniversari de la Marató... Sangria, begudes, sucs, patates, galetes, i una banda de música per celebrar-ho, abans d'anar a sopar una mica i a descansar pel dia següent. 
I així arribava l'hora de sortir, a les 8h30' (la resta de proves sortirien a les 9h). Per davant 2 voltes de 21,1kms, i una temperatura que en aquells moments era baixa amb una bona sensació de frescor. El sol acabaria sortint i escalfant, sobretot a partir de la mitja marató. 
Després d'uns primers kms desconcentrat, a partir del km. 7 em posava en "Modo córrer", concentrat, i començava a funcionar la maquinària del cos, absorvint energia de tot el que m'envoltava, i de la gent que des de lluny estava allà amb mi. Un circuit per l'exterior de la població al principi, amb un pas pel centre de la ciutat a mitat de cada volta, i un tram seguint la llera del Tarn, amb el pas per 2 dels ponts que te la ciutat, inclós el Pont Vell que era el que ens portava directament a la zona de sortida i arribada, on al pas per la la mitja marató hi trobava la Carme i en Xicu que ja havia acabat els 10kms. En quant al terreny, alguns dels trams eren de terra, i amb algun petit desnivell, sense gaire desnivell i curts, a més del pas pels 2 ponts, on per superar la llera del riu hi havia un desnivell una mica més important. 
Mai pots dominar la marató, per moltes que corris, però si que pots acabar dominant el teu ritme, si saps quin és, i tot i que sempre pot sorgir algun impediment, si ets capaç de seguir el teu ritme, és fàcil que arribis fins al final en bones condicions, i de fet ahir, a la segona mitat de la marato només vaig perdre 3 minuts, el que indica que el ritme era el correcte, fins al punt de que l'últim km el vaig fer a un ritme força ràpid, després d'anar recuperant posicions des de feia molts quilòmetres.
Al final 3h53' per la marató número 98, una mica més a prop, i una bona bossa d'obsequis amb una ampolla de vi, com sol passar en moltes maratons franceses. 
Ara toca pensar en la propera, en pocs dies, el proper 8 d'abril (aquest cap de setmana no, el proper) a la primera edició de la Ibiza Marathon.
Aquest cap de setmana ens veurem en una de les clàssiques de la ciutat de Girona, la Cursa d'Esports Parra, amb les seves 2 distàncies, els 5km i els 10km
Bona setmana a totes i tots.. Salut i kms



Dinant el dissabte
Amb en Xicu
Ben acompanyat amb la Carme i en Xicu
En Xicu, sempre al peu del canyó...
Amb les respectives medalles que acrediten que hem acabat les nostres curses.
Només 200 metres per finalitzar la 98
El postre pre marató del dissabte

martes, 14 de marzo de 2017

MARATÓ DE BARCELONA 2017

Aquest cap de setmana tocava córrer per 18a vegada la marató de Barcelona. Un cap de setmana que ha sigut llarg i intens. El dissabte pujava a buscar els dorsals, per un costat així podia córrer diumenge la cursa solidària de Les Vetes a Salt el dissabte, i a més el divendres el gran Ivan Raña, un veritable pioner del triatló profesional a l'estat espanyol, i sobretot una ànima lliure, un tipus amb els seus principis i fidel a la seva forma de pensar, presentava el seu llibre biogràfic, "Instinto Raña" a la Fira de la Marató, una bona ocasió per escoltar-lo. No va defraudar a ningú.
Dissabte anava a córrer la Cursa de Les Vetes, amb 2 recorreguts, el de 5 i el de 10km, triant logicament la distància curta. Es tractava de ser solidari, córrer una estona amb els amics i celebrar-ho amb l'esmorzar final.
I finalment arribava el dia gran, el diumenge. Aquest cop l'objectiu no era a nivell personal. He estat entrentant 2 dies a la setmana durant més de 2 mesos amb dos companys del club que debutaven, en Juan Lopez i en Met Roca. La seva gran il·lusió era ser maratonians, i des del primer dia la decisió era córrer la marató amb ells, i en cas de que un tingues algun problema, quedar-m'hi i arribar fins el final. 
Sortida de Girona cap a 3/4 de 6, amb una anada tranquil·la fins a Barcelona. Ja l'ambient a l'arribada era espectacular, i és que prop de 20.000 inscrits, més acompanyants, fan que el bullir de la gent es noti ben aviat. Després del ritual del cafè, i deixar les bosses al guarda roba, les fotos de rigor amb altres companys i amics que anavem trobant. 
Feiem la sortida des de l'últim calaix, en un matí amb estones que teniem el cel tapat, apareixent el sol de tant en tant... una calor força soportable. Així vam anar sumant quilòmetres, tots 3 junts, avançant i gaudint del magnífic recorregut i del turisme que això comporta per conèixer la ciutat. 
Era una mica després del pas de la mitja marató, prop del km 25, quan a en Juan li començaven a flaquejar les forces. Era el moment de que en Met seguís el seu camí, i quedar-me amb en Joan. I així, corrent, caminant, aprofitant els avituallaments, i veien patir al meu company, amb dolor en una de les cames, arribavem fins al principi del Paral·lel. Poc més de 2kms cap amunt, ens separaven de l'arribada. A partir d'aquest punt ja no parariem, ni tan sols a l'últim avituallament a 1.000 metres de l'arribada. L'unic que volia en Joan era arribar i saber que ja era maratonià. 
Just abans de fer el gir cap a l'Avinguda Maria Cristina, pasant al mig de les torres venecianes, trobavem als amics i familiars que ens esperaven per donar-nos l'ànim final. Després de 4hores i 43 minuts, aconseguiem la fita i el gran somni del meu amic, acabar la marató. En Met havia arribat 20' abans.
Només ens quedava penjar-nos la medalla, ben merescuda per tots i cada un dels maratonians que hi participaven. Una bona dutxa i un bon dinar recuperador tancava la nostra estada a Barcelona, en la que feia la meva marató 97... seguim sumant.
Bona setmana a totes i tots... salut i kms!!!



 Amb l'Ivan Raña
 La Begonya i en Jaume
 Foto de familia
 Preparats i amb ganes de començar...

 Amb en Paco Robles durant el camí...
 Finishers!!!!!!
200 metres....

domingo, 26 de febrero de 2017

30 Marxa de Bonmatí


Aquest matí hi havia una de les marxes tradicionals dels voltants de Girona, la de Bonmatí, que celebrava la seva 30a edició, amb recorrguts de 11,15,20 i 32kms. 
La veritat és que en principi no hagués anat, ganes no en tenia, però de vegades les coses son com son, i al final he decidit fer-ho. A més a més teniem casi 70 dorsals per repartir entre els companys, i tocava anar-hi.
El que si tenia clar era córrer la distància més curta, coneixedor dels circuits amb pujades i baixades que ens depara sempre aquesta marxa. Així que ha tocat córrer les 11km, acompanyat de l'Imma i en Carlos Grabalosa, i com pressa ni pressió no en teniem, ens ho hem agafat amb tranquil·litat.. sobre tot algunes de les fortes pujades que hem fert caminant. 
Com no podia ser d'una forma, en aquesta marxa i en moltes altres similars, al finan un bon avituallament amb butifarra, beguda, amanides, xips, vi... per recuperar les energies.
Us deixo un parell d'imtages, una d'en Xicu amb les Girunneres, algunes d'elles s'han atravit amb els 15 i els 20kms, i una altra d'un grup de Girunneres..
Bona setmana a totes i tots... salut i kms


domingo, 19 de febrero de 2017

Marató Vies Verdes 2017

Avui ha tocar córrer una nova marató, la que feia 96. Aquest cop era la 5na edició de la Marató de les Vies Verdes que uneix Girona amb Platja d'Aro, amb la sortid a 100 metres de la porta de casa, més fàcil no podia ser. Dóna gust eixecar-te tranquil·lament, esmorzar, baixar a fer un café amb els amics i dirigir-te a la sortida caminant en un moment.
Molts amics i coneguts per aquesta nova edició de la prova, amb la sortida conjunta a la mateixa hroa, en diferents punts del circuit, dels 10,21,1,30 i 42,2kms. 2 quilòmetres pels carrers de Girona abans d'agafar la Via Verda.
Un recorregut ja conegut d'altres edicions, que ha començat amb el sol apretant per ser l'hora que era i el mes en que estem, febrer. Més endavant ha quedat tapat pels nubols, tot i que arribant a Platja d'Aro ha tornat a sortir l'astre rei, que ens ha apretat de valent. 
En quant a la marató, aquest cop he decidit desconectar, i anar per sensacions, tot i portar el rellotge en marxa. He corregut de forma valenta, enfrontant-me a cada quilòmetre amb seny, però com si fos l'últim. Una actitud valenta ampliable a qualsevol aspecte de les nostres vides. 
Uns quilòmetres els he compartit, més endavant del trajecte, amb en Manel Barroso de Sants Coloma, a qui conec de fa temps. Malauradament en un moment donat ha hagut d'afluixar el ritme i s'ha quedat darrera. També he tingut el plaer de córrer uns quilòmetres al costat d'en Ricard, un jove atleta de Palafrugell que corria la seva 7na marató. 
És curiós el que aprens de la gent i les seves motivacions i lluites compartint tram en una marató. Aquest noi, que també va finalitzar el Ironman de Barcelona el 2016, va comemçar no fa gaires anys a fer esport per lluitar contra la seva genética, la que li ha vingut d'herència, després d'haver arribat a un pes considerable. Ha fet de l'esport de resistència una lluita contra aquesta tendència... Felicitats Ricard.
Si un tram ha sobrar, ha estat el del passeig, amb un fort vent que impedia l'avanç dels maratoniats, i sobretot amb l'inconvenient d'haver d'esquivar als passejant que hi havia, totalment insensibles al córrer dels esforçats maratonians, amb més de 41 kms a les seves cames.
Sort que abans del gir final hi havia tota "l'afició" esperant per animar: la gent del club, les Girunneres.. per acabar de donar ànims, i la cervesa que m'ha donat en Joan Lopez. Al final un gran temps de 3h48'22", el millor de les últimes maratons.
Propera parada a Barcelona, si tot va bé, on tocarà acompanyar a 2 debutants amb qui estic entrenant, en Jaume Roca i en Joan Lopez.
Bones setmana a totes i tot, salut i kms