lunes, 8 de mayo de 2017

38 LLETISSONADA SANT ESTEVE D'EN BAS

 Amb les Girunnres abans de començar a caminar...
Aquest diumenge ha tocat fer la Lletissona, que arribava a la seva 38a edició. Amb sortida i arribada a Sant Esteve d’en Bas, la marxa comptava amb un recorregut de 21kms, on a més de caminar varem poder obsequiar la vista amb unes vistes meravelloses de la zona de la Garrotxa i la Plana de Vic.
Una bona caminada per fer amb molt bona companyia, amb algun tram de pista, però sobretot amb molts camins de bosc, en un constant puja i baixa. Bons avituallament al llarg del recorregut, sobretot el que hi havia l’esmorzar a la zona del Collet de Grevolosa, amb pa amb tomata i embotit de la zona, a lliure disposició dels més de 1.200 participants.

Molts riures, alguna relliscada (per intentar passar a la gent que ens precedia pel pitjor lloc possible) i casi 7 hores de natura... per repetir l’any que ve, segur!!!!

 Primers kms... anar pujant
 Vistes meravelloses de la Garrotxa
 Gana no en vam passar...

 Fent país adalt de la muntanya
Feina feta... la Lletissonada a les cames

lunes, 1 de mayo de 2017

100 maratons!!! Marató d'Empúries 30-4-2017

 Segons després de creuar la meta
Aquest diumenge ha tocat córrer de nou a Empúries.. però aquest cop era una marató especial, la que feia 100.. 29 anys de la meva historia personal i esportiva, que havia començat un 30 d'octubre a Figueres a l'Alt Empordà, un cercle que es tancava de nou a l'Alt Empordà, a la mítica Emporium. Han estat dies de moltes emocions, alguns nervis a principi de setmana, però que han anat passant a un segon pla. Només els records, sobretot de la molta gent que d'alguna forma ha viscut aquesta historia, totes i tots heu estat importants, cada un des d'un punt o altre de la vida, però sense volaltres, això no tindria cap sentit. 
Aquest cop no faré una gran crónica, crec que les imatges valen més que totes les paraules. Un dia inoblidable, sortir a córrer x córrer sense rellotge ni res, sense saber el que m'esperava. I el que em vaig trobar és que sempre vaig córrer acompanyat d'amigues i amics, al principi amb la gent del club, a partir del km 11 també amb les Girunnreres que s'anaven rellevant km a km, sense deixar-me sol en tot el camí.
Gràcies, córrer 42,2km va ser el més fàcil del món, i gràcies pel dinar i per les sorpreses. El marc amb tantes fotos amb tothom, la caixa dels missatges que vaig llegint i en fan plorar, el pergamí amb les paraules, el pastís personalitzat de la Neus, el rellotge de la familia Gonzalez... però sobretot per la companyia, els que ahir hi ereu, i totes i tots els que per algun motiu no hi ereu, però que sou importants i esteu dins meu, a cada pas... 
Aquí va una petita selecció de fotos, totes seria impossible
Bona setmana a totes i tots, salut i kms #cadadiamesimillor 
 Al podi, un cop finalitzada la marató
 Dorsal 100 per un dia 100
 Un 100 perfecte
 Un Esculapi commemoratiu dels organitzadors...
 Fotos i records....
 La caixa dels tresors... molts missatges i emocions
 Primers kms

 La familia Parra i l'Anna i en Quim.. Gràcies pel detall
 Sumant kms en bona companyia
 Una abraçada que va per totes i tots..
 Amb la gent de Borgonyà... com va dir en David en plena marató: "Aquesta la corro per tu, però m'estic cagant en tu".... genial!!!
 Gràcies per rellotge familia Gonzalez
 Pastís personalitzar.. Gràcies Neus
 100 maratons es mereixien un petó al terra abans de creuar la línia d'arribada
 Bones companyies...
 Energia Girunnera


lunes, 24 de abril de 2017

Cursa dels Senglars Bescanó

El nom de la cursa ho diu tot.. ahir tocava anar a fer el Senglar pels camins de Bescanó. Fora del meu habitat natural, a la muntanya, i a una setmana de la marató número 100, a Empúires, tocava divertir-nos una estona. Sabíem que el camí no era fàcil, però amb les Girunnres estavem disposats a fer-lo caminant, xino xano, gaudint d'un matí diferent de Sant Jordi, lluny de les aglomeracions de la gent comprant llibres i roses. 
Un matí diferent, amb 14 quilòmetres per davant, amb pujades i baixades dignes de qualsevol parc d'aventures, camins per muntanya, pel mig del bosc, i sobretot, amb molt bon ambient i rialles amb tot el grup. Felicitats als organitzadors per aquest gran circuit (també es disputava un de més llarg de 21kms), i pel bon avituallament final. 
Com a detall, coincidint amb el dia de Sant Jordi, el més adequat, una rosa per les dones i un llibre pels homes... detallistes fins el final. Per tornar-hi.
Bona setmana a totes i tots... Salut i kms!!!



 Atravessant un tronc sobre un precipici... de 2 metres
 Amb la representació dels Trankils
 Tot esperant la sortida....
 A punt!!!!

 Al primer avituallament... sense pressa!!!!
 Foto final del grup
Culejant per baixar...

lunes, 10 de abril de 2017

IBIZA MARATHON 8-4-2017

 Recollida de dorsals amb el Hippy Market a la sortida... i degustació de Sangria.

Aquest cap de setmana tocava fer el penúltim pas en aquest darrer tram per arribar a les 100 maratons el proper 30 d’abril a Empúries. El penúltim pas en aquest petit repte de fer 5 maratons en el transcurs de 10 setmanes, les que van des del 19 de març amb la celebració de la Marató de Vies Verdes fins a la d’Empúries.
L’escenari per aquesta marató número 99 era l’illa d’Eivissa, que celebrava la primera edició de la seva marató, conjuntament amb una prova de 12kms. El dia i l’hora en que es disputava, el dissabte a les 3 de la tarda, feia possible aprofitar bé el cap de setmana, que de fet començava el divendres quan a primera hora de la tarda agafàvem l’avió amb la Laura, que m’acompanyava en aquest últim esforç abans d’Empúries.
Només arribar i agafar el cotxe de lloguer, i començar a conèixer a altres corredors de Saragossa i Valencia, ens dirigíem a recollir els dorsals a Santa Eulàlia. Molt ambient i a la sortida del recinte, una petita mostra del Hippy Market, col·laborador de la prova, i degustació de Sangria. Escoltant la música, veient les caravanes i veien l’ambient, ens posàvem al moment en “Modo Ibiza”. Després de deixar les coses a l’hotel, tocava anar cap a la ciutat d’Eivissa a sopar sense pressa. Una de les avantatges de córrer l’endemà a la tarda.
El dissabte tocava dormir i esmorzar tard, cap a les 11, per tal de menjar alguna cosa suau una mica més tard. Matí de relax a la platja, caminant per la sorra i l’aigua, tot un luxe a només 3 hores de disputar-se la marató. Un iogurt amb plàtan i maduixes ens servia per tenir la sensació d’haver menjat alguna cosa, abans de dirigir-nos cap a la sortida.
El que estava clar era que el sol seria un dels majors inconvenients durant el recorregut, conjuntament amb l’altimetria que ens trobaríem. Espectaculars moments abans de la sortida, amb bona música i molt bon rotllo entre els participants. Un cop donada la sortida, tocava posar-se a fer el que havíem vingut a fer, córrer. La Laura m’acompanyaria 30kms, per després anar cap a meta a veure l’arribada. Un circuit dur en quant a desnivell, amb molts trams de pujada, alguna dura, pel Camí de Cala Llonga que ens acostava fins la carretera principal que ens acostaria fins a Eivissa. Pràcticament amb cap ombra durant el recorregut, i amb un sol de justícia que queia sobre els corredors. Així anàvem avançant tots, conscients de que no podíem cometre excessos amb el ritme. El recorregut i la calor ens podien passar factura més endavant. El recorregut en si no gaire maco, però el que es tractava era de córrer els 42kms, i el pas per les afores de la ciutat d’Eivissa, per polígons, era el punt de gir per tornar cap a Santa Eulàlia. Durant aquets quilòmetres coincidia amb l’Abel, un corredor de Bilbao a qui havia vist en altres maratons, que corre sempre disfressat de Spiderman, de fet aquesta era la seva marató número 56 corrent vestit de super heroi... D’aquí naixia l’amistat que ens portava a compartir amb ell la resta de la nostra estada a l’illa.
Al pas per Santa Eulàlia, al Km 30, la Laura parava i seguir cap endavant. Ens quedava anar cap a Es Canar, un circuit d’anada de nou en constant pujada, una baixada ràpida a la platja, un dels pocs moments en que veiem el mar, tot i córrer en una illa amb 41km de llargada i 15 d’amplada. I tornar a refer el camí de pujada, amb els maratonians desperdigats per la carretera, tothom intentant seguir endavant com podia.
 A 500 metres de l’arribada m’esperava la Laura per acompanyar-me fins a meta, on a falta de 200 metres aprofitava per treure’m les sabatilles i d’aquesta forma entrar descalç amb un temps de 4h9’59”. Al pas per la mitja marató ja havia previst aquest temps, i les previsions no em fallaven. Un bon avituallament final, i cap a la platja a fer la millor recuperació possible, les cames una bona estona en les aigües fredes del Mediterrani. Allà trobava a l’Abel, fent també aquest gran tractament recuperador, i quedàvem amb ell par anar a sopar junts a Eivissa, on ens explicava la seva historia. Una persona d’aquelles que estàs content de conèixer a la vida. El pas següent era anar a Pacha, on teníem entrada gratuïta els corredors, allà trobàvem als amics valencians i als de Saragossa, i aprofitàvem per fer el Gin Tònic i la cervesa que ja ens mereixíem després de l’esforç. Això si, la Laura que havia de conduir de tornada, res d’alcohol. S’ha de donar bon exemple.
El diumenge al matí, aprofitant que l’avió no sortia fins a mitja tarda, era el moment per acabar de gaudir de la platja de Santa Eulària, de nou amb l’Abel Spiderman, que ja era un més per nosaltres, i amb uns bons banys al mar, fred encara en aquesta època, però el millor mètode perquè el cos tornes a lloc. Només faltava dinar, anar a retornar el cotxe i agafar l’avió per acabar aquest cap de setmana que permetia sumar la marató número 99, però també gaudir d’aquest illa sense les aglomeracions de l’estiu.
Ara a esperar 3 setmanes, per si tot va bé, córrer a Empúries la número 100, i descansar una temporada... de maratons!!!!

Bona setmana a totes i tots, salut i kms!!!
 Amb els amics de Saragossa
 Finisher
 "Modo Ibiza"
 Hippy Market

 A Pacha amb les noves amistats
 "Estrassant" la vida del maratonià... sol i sangria
Amb l'SpiderAbel durant el recorregut, gran persona i tot un personatge

martes, 4 de abril de 2017

20 Cursa Esports Parra


 Foto de grup amb les Girunneres dels 3 grups (dilluns, dimarts i dimecres)
Aquest darrer diumenge era un dia important a les curses de la Ciutat de Girona, i és que els 10km de Girona Esports Parra arribaven a la seva 20a edició. Una xifra important per una cursa urbana que any a any crida l'atenció de molts dels corredors i corredores de la ciutat i de la provincia. A més a més, un any més es celebrava també la cursa dels 5km, donant opció a més gent a córrer pels carrers de Girona, així com les curses infantils de 600 i 1.300 metres, on els més joves també tenen oportunitat de gaudir fent esport.
Un cop més, una gran organització per part de la gent d'Esports Parra, en un matí amb una temperatura ideal per la pràctica esportiva. A més de la gent del Club Atletisme Girona, en aquesta edició teníen una gran representació de les Girunneres Esports Parra, el grup de dones que des de fa casi 3 anys entrenem amb la Laura Garcia, i que aquest any hem ampliat a 3 grups. Els dilluns a Banyoles i els dimarts i dimecres a Girona. Per moltes d'elles la de diumenge era la seva primera cursa, una forma d'introduir-se en el món de les curses populars.
Primer tocava córrer la cursa de 5km, acompanyant a unes quantes de les Girunneres, amb intenció de que a mida que sumavem quilòmetres cada una ho fes al seu ritme, i quedar-me a ajudar a les que anessin més justetes. Una bona cursa en la que moltes debutaven, i sobretot totes quedaven satisfetes i contentes de finalitzar.
A continuació, tocava la cursa dels 10km. Aquí el meu paper era el de fer de llebre, amb el globus de 55 minuts per acompanyar a les corredores i corredors que volien intentar fer aquest temps. A més del meu globus, també n'hi havia de 40', 45' i 50'. Bona feina per tots en aquest intent de buscar certes marques per part dels altres corredors. 
Amb un bon grup des del començament, amb corredors als que servia per aguantar un tram i després mirar de no perdre gaire la referència, i amb altres que s'anaven afegint a mida que les atrapavem i aconseguien l'objectiu, al final aconseguia finalitzar pocs segons per sota de la marca, content de donar aquest cop de ma.
En definitiva, un bon diumenge gaudint de l'esport i de les amistats a la nostra ciutat. Ara toca pensar en la Ibiza Marathon que es disputa aquest proper dissabte 8 d'abril, a les 15h., en la que si tot va bé será la marató número 99.
Bona setmana a totes i tots.. salut i quilòmetres

Amb la Mónica i en Narcís al finalitzar els 10km

Arribada dels 10km


L'arribada dels 5km

 Un moment dels 5km amb algunes de les girunneres

Amb el globus buscant l'objectiu dels 55'