lunes, 26 de marzo de 2018

MARATÓ DE MONTAUBAN



Marató finalitzada!!!
Després de córrer la gener la marató de Tarragona, ja tenia molt clar que aquest any no faria ni Vies Verdes (acompanyava a la mitja marató a una de les Girunneres que debutava a la distància) ni la de Barcelona que ja havia disputat en 18 edicions  i coincidia amb la jornada de l'Esport Femení a Girona.
Però dit i fet, i sense estar prevista inicialment, decidia finalment tornar a la ciutat francesa de Montauban on ja havia corregut al seva marató l'any anterior. Al no ser una de les grans maratons mediàtiques, podia realitzar la seva inscripció fins a últim moment (inclús el dia abans allà mateix), tot i que finalment la realitzava per internet pocs dies abans de la seva celebració.
Viatge sota la pluja fins arribar a aquesta localitat, situada a prop de Toulouse, tot i que al poc d'arribar la pluja ens deixaria per disfrutar una mica de la ciutat. Recollida de dorsals i una mica de turisme, sobretot gastrónomic (vins, tast de formatges.. que per això estavem a França), a sopar i a dormir, a només 400 metres  de la zona de sortida i arribada.
Conjuntament a la prova reina, també hi havia una mitja marató, uns 10km i una marató per relleus de 4 components. La marató sortiem a les 8h30' i la resta de proves mitja hora més tard. Més endavant ens passarien alguns dels primers corredors de la mitja, i a la segona de les voltes corredors de relleus.
Coneixedor del circuit, el mateix de l'any 2017, aquest constava de 2 voltes, primer per carrers una mica periférics, per tornar al centre de la ciutat, abans d'anar a buscar la llera del Garona. Un pas per sobre el pont ens portava a l'altra costat de la seva riba, per on corriem una estona abans de retornar a la zona de meta corrent per sobre el pont Vell de la localitat. El pas per la mitja marató, en paral·lel a l'arc d'arribada, ens portava a fer la segona volta, totalment igual.
25km corrent al costat de la llebra que portava la banderola de 3h45', fins que en aquest punt decidia agafar el meu ritme més tranquil per arribar bé fins al final. Uns últims km que es tornaven solitaris (finalitzariem en total 241 maratonians) en els que tocava lluitar contra el vent, no gaire fort, però que anava restant energies i forces als participants. 
Al final l'alegria de creuar la línia d'arribada de la meva marató número 105 amb un temps de 3h56'36" i pensant ja en les 2 properes, Empúries el proper 29 d'abril i Liverpool el 20 de maig.
Salut i kms per totes i tots!!!!






viernes, 23 de febrero de 2018

Mitja Marató Vies Verdes

 Últims minuts abans de la sortida amb en Toni, la Laura, la Roser, la Marta, l'Anna  i la Raquel
Diumenge passat tocava tornar a una distància oblidada de fa temps, no és la meva preferida, però aquesta cop tocava donar recolçament a les Girunneres. Concretament a la Roser que debutava en mitja marató, i la Marta que si ve ja havia corregut 2 cops la Behobia- Sant Sebastià de 20km, no ho havia fet encara als 21,1km d'aquesta prova.
Juntament amb la Laura decidiem acompanyar-les en aquest repte. A les 9 sortiem de Llagostera, al mateix moment que la resta de Girunneres que disputaven els 10km ho feien a Santa Cristina D'Aro. Un matí amb molt bona temperatura i assolejat, ens portava per la via verda camí al nostre destí, després de córrer una mica més de 2kms pels carrers de LLagostera per completar la distància. 
Un primer tram urbá i sortint de la població, on el recorregut era un continuar de desnivells, tant ascendents com descendents, abans d'ancara la Baixada de l'Alou que ens portava cap a Santa Cristina, on el circuit ja es convertia en planer, per passar a continuació per Castell d'Aro i des d'aquí dirigir-nos al nostre destí final. Abans de veure l'arc de meta, contemplavem la platja i el mar al córrer pel passeig marítim durant un km.
Al final objectiu aconseguit, la primera mitja de les 2 Girunneres feta, i ja amb experiència per la que serà la propera tant per a elles com per a unes quantes d'elles: la Mitja Marató de Liverpool el proper 20 de maig.
Salut i kms per tothom.. recordeu: cada dia més i millor
 El grup que va fer els 10km
Últims metres per finalitzar

 Feina feta... objectiu aconseguit!!!! Felicitats noies


lunes, 29 de enero de 2018

MARATÓ DE TARRAGONA (28-1-2018)

 Amb els companys de l'Atletisme Girona

Aquest cap de setmana tocava córrer la primera marató d’aquest 2018, a la localitat de Tarragona. Una prova que va néixer al seu moment a la propera localitat de Salou, amb la col·laboració de Port Aventura, i que es va traslladar a l’antiga Tarraco amb motiu de la celebració del Jocs del Mediterrani. Uns jocs que s’havien de celebrar el 2017 però que s’han hagut de traslladar a aquest any.
Servia també el desplaçament per celebrar la sortida anual del Club Atletisme Girona amb els companys, dos anys després de fer-ho aquí mateix. Aquest any però, la marató patia un fort canvi en el seu recorregut, passant de la zona del port a l’Anella Mediterrània on estan situades les instal·lacions que acolliran els jocs. Un veritable mal de cap doncs esta situada molt lluny del centre, al barri de Campclar. Tot i que en principi no hi havia previst servei de desplaçament del centre fins a aquesta zona, segurament les moltes queixes feien que al final s’habilités un servei d’autobús d’anada i tornada.
 Al programa hi havia distàncies per tothom: 5, 15, 30 i 42,2 km, amb sorpreses al recorregut, doncs a la plana web no quedaven gaire clar alguns punts del mateix. Sortida de dins el recinte, amb una volta al llac artificial per passar de nou per la sortida (just al costat de l’arribada), amb la sorpresa que el pas pels km 4 i 5 tornava a ser aquí després de fer una volta pel barri.
A partir d’aquí corríem cap al centre, la Rambla Nova, zona del litoral i espigó del port, per tornar cap a la zona on havíem començar i completar els primers 30km de recorregut al costat dels corredors que feien aquesta distància. Tot això després de passar al costat de l’hotel on estàvem allotjats un parell de vegades.. i encara ho faríem un parell més. Tot un desafiament per la ment. 0
Els últims 12km eren un circuit d’anada i tornada fins la Rambla de nou, en un circuit que al llarg dels 42,2km ens presentava moltes dificultats amb constants desnivells, de pujada i baixada.
En quant a la cursa en si, l’objectiu era acabar entre les 3h45 i les 4h. Sortia a un ritme amb el que anava còmode, sumant km a km, molts d’ells al costat d’un corredor de Tarragona que m’anava explicant coses de la ciutat, fins que a la zona de l’espigó decidia fer un canvi de ritme i anar-me’n cap endavant. Pel camí cap als 30 em creuava amb els companys del club que després de fer les distàncies més curtes, decidien tornar a peu fins l’hotel per anar animant als que corríem la marató. Ànims que sempre s’agraeixen.
Amb música a les orelles després de molts anys de no portar-ne, seguia avançant de forma solitària (només 291 maratonians a la classificació final), passava per la zona d’arribada on rebia ànims d’amics corredors que havien finalitzat les seves respectives distàncies i corria la volta final de 12km.
Ja de tornada a les instal·lacions de l’Anella Mediterrània, mirava el rellotge (poques vegades ho vaig fer al llarg del recorregut) i veia que aconseguiria baixar de les 3h45’ (si que tenia la referència de la llebre d’aquesta marca, que venia uns centenars de metres darrera meu8.

Al final una bona marca de 3h43’57” per la marató número 104. Bon avituallament final amb begudes, fruita...i donuts de xocolata!!!! Només quedava tornar amb l’autobús fins l’hotel, la dutxa i anar a dinar amb els companys abans de prendre el camí cap a Girona.
Bona setmana a totes i tots... Salut i kms!!!!
 Amb en Fernando Huidobro, llebre de les 4h30' a qui vaig conéixer a Lanzarote

 Amb en Joan Risquez
 Prop de 300 maratons en aquesta foto... sense comentaris
 Amb 2 cracks, en Francesc Clopes i en Xavier Bonastre



viernes, 15 de diciembre de 2017

MARATÓ DE LANZAROTE 2017

 20 anys després tocava tornar a l’illa que al seu moment ja m’havia enamorat del tot, Lanzarote, a on havia participat per 3 vegades en un dels Ironman més durs del circuit a nivell mundial. Amb els seus desnivells, el calor i sobretot el vent que gairebé sempre bufa, fan d’aquesta cursa una veritable prova d’esforç pels seus participants.
Molts anys amb ganes de tornar a viatjar a les Canàries, i finalment aquest cop prenia la determinació d’anar. Això sí, ara només per córrer la marató que se celebra cada mes de desembre.
A l’octubre agafava els vols per desplaçar-m’hi, i al poc de fer-ho sorgia la ocasió de participar com a llebre en la marató. Després de llegir a les xarxes socials que es buscaven “Pacemakers” per diferents temps, m’hi posava en contacte i m’assignaven la marca de 4h15’. A més amb unes condicions, que si bé no era el que buscava, senzillament em feia il·lusió poder col·laborar, eren totalment engrescadores. 3 nits d’allotjament al Sands Beach Resort de Costa Teguise, organitzadors de la prova, així com l’equipament per córrer, samarreta i pantalons. Una nova aventura acabava de començar sense saber-ho. A més estaria allotjat amb altres llebres de la cursa.
Arribava a Lanzarote el dijous, amb una temperatura totalment allunyada del fred que teníem a Girona. A l’illa podria anar amb pantalons curts i samarreta, una veritable sort al mes de desembre. Arribar al Resort, anar a l’habitació i veure que just al davant tenia al piscina de 25 metres on hi havia nedadors practicant, em feia tenir clar que passaria estones a l’aigua.
Després de recollir el pack del corredor i fer una volta per la fira, just davant l’hotel, on també hi havia la zona de sortida i arribada, tocava anar a nedar una estona abans de sopar.
Pel divendres al matí tocava sortir a córrer una estona amb les demés llebres, envoltats de camps de lava i amb el mar sempre al costat i a la vista. Era el primer pas per saber els uns dels altres, compartint uns kilòmetres. Tampoc faltava la sessió de natació que repetiria també a la tarda. També era obligada una passejada per conèixer la zona de Costa Teguise, doncs els anus en que havia disputat el Ironman, per aquí només passàvem durant el circuit de ciclisme.
Cap al vespre arribava el meu company d’habitació, en Jose Mendoza que venia de Gran Canària per fer de llebre de els 3h30’. Recollíem la samarreta i pantalons amb que correríem dissabte, i després de sopar cap a dormir per descansar. El dissabte tocava matinar doncs la sortida era a les 8 del matí.
Al programa hi havia 5 curses, la marató en cadira de rodes a més de la marató en si mateixa, la mitja marató que començaria més tard des del nostre punt de gir a Puerto Del Carmen, els 10kms i la més curta de totes, la de 5. Cal dir que el divendres s’havien celebrar diferents curses per a mainada.
Un circuit d’anada i tornada, gairebé sempre a costat del mar, amb alguns petits desnivells en aparença, tot i que a la tornada comprovaria com aquests, en els últims 10kms, eren força exigents. Amb la meva banderola de 4h 15’ sortia acompanyat d’un bon grapat de corredores i corredors, que a un ritme molt constant de 6 minuts per kilòmetre anàvem avançant per Costa Teguise, Arrecife, Playa Honda i la zona de l’aeroport fins arribar al punt de gir, on els corredors de la mitja esperaven el seu moment de començar a córrer.
 Just abans, al creuar-me amb en Jose Mendoza, em deixava anar un “agarrete” referent al vent que ens trobaríem just al moment de canviar de direcció. I efectivament, era fer aquest canvi i el temut vent que bufa pràcticament sempre a l’illa ens venia en contra. Tot i això, seguíem avançant a ritme constant, amb alguns maratonians que a poc a poc anaven perdent metres del grup, fins que passat el km 30 em quedava sol amb una maratoniana irlandesa, feliç amb la possibilitat que tenia de fer la seva marca.
Però sobretot havia de seguir al meu ritme, el que portava marcat, no podia ni esperar ni córrer més ràpid, i així quan l’irlandesa tirava cap endavant, jo seguia al meu pas preestablert. Anava agafant a corredors que havien anat perdent les forces i als que animava i acompanyava, fins que a falta de 4 km  tornava a agafar a l’atleta d’Irlanda que havia afluixat. Durant una bona estona tornaria a tirar d’ella, fins que a 1 km de meta li deia que ho donés tot, ja ho tenia a tocar. A la zona de meta m’esperava per fer-nos una foto record del dia.
Els últims metres els dedicava a animar als corredors, alguns de la mitja, els que acabaven al voltant de l’hora i quaranta-cinc minuts i maratonians que arribaven en el temps que jo tenia marcat. Havia estat una tornada al punt de sortida marcada pel vent, l’alta temperatura, fins als 25 graus i uns últims 10 km amb fortes pujades que havien anat desgastant les forces dels corredors.
A l’alçada del km 30 havia estat una delícia veure passar als primers corredors de la mitja, entre ells en Chema Martínez en segona posició, amb un córrer ràpid i elegant, i sobretot a la primera dona, que arribaria en 5na posició, a només 3 minuts del primer classificat.
Un gran avituallament final, amb menjar i beure sense restricció, cervesa, begudes, pasta, fruita, gelats, llaminadures... de tot i en abundància. En definitiva, una gran organització per una gran prova. La resta del dia la passaríem amb les llebres, dinant, fent alguna cervesa i sopant, amb un gran ambient entre tots nosaltres. I ens emplaçaven a repetir experiència el proper any, doncs aquesta havia estat molt gratificant.
Diumenge quedava encara una bona sessió de natació a la piscina, dinar a Costa Teguise i anar cap a l’aeroport amb la sensació d’haver viscut un gran cap de setmana, i amb la decisió de no esperar aquest cop 20 anys per tornar a aquesta illa, diferent a moltes altres, i que et deixa marca al teu interior.











domingo, 3 de diciembre de 2017

Marató de Sant Sebastià 2017

 Alguns dels representants gironins a la marató de Sant Sebastià
Diumenge de la setmana pasada tocava tornar a córrer una marató després de 7 mesos des de l'última. Per aquesta nova marató, la que feia 101, el destí era Sant Sebastià, on anava a córrer per 5na vegada la seva prova, tot i que feia 15 anys que no l'havia fet.
aquest cop, però, després de molts temps hi havia un objectiu al moment de córrer, i és que la Larua volia baixar de les 3h 30'. Després de 4 mesos entrenant dur, amb series i tirades a bons ritmes, arribava l'hora de viatjar. 
Un cap de setmana intents on es barrejava gastronomia, cultura i esport. Per dormir el destí era a Pasaia, a prop de Sant Sebastià, i la intenció pel dia de la marató era córrer un bon grapat de kilòmetres amb la Laura, intentat controlar-li el ritme, de forma que arribès a la segona mitja marató el més sencera posible. Gairebé 19kms junts, també amb en Raul Sanchez, abans d'agafar un ritme més tranquil per finalitzar la meva propia marató. I és que en 2 setmanes tenia una altra a l'agenda, a Lanzarote. 
Una tempesta d'aigua una hora abans de començar feia preveure que tindriem un matí mogut en el sentit meteorològic, peró finalment només en un parell de moments curts ens plouria. Al final inclús le sol ens acompanyaria.
Al final entrava a meta en 3h55'03", i allà trobava a la Laura eufórica, després d'aconseguir el que havia vingut a fer, amb un gran temps de 3h26'31". Bona organització de la marató, tot i que el canvi de circuit d'aquesta edició, amb 2 voltes de 21kms, fa que aquest ja no sigui tant bó com anys anteriors. Molts de tobogans en el tram nou prop de l'estadi d'Anoeta, i sobretot en la zona passat el tunel de la platja de la Concha, que s'allargaba més per compensar l'àntic circuit, amb uyna serie de pujades i baixades que sobretot a la segona volta castigaven força les cames. 
De totes formes, com que sempre és un plaer viatjar a aquesta fantàstica ciutat i al pais Basc, el cap de setmana acabava sent perfecte. 
Ara a esperar la propera, el dissabte dia 9, amb una temperatura que en principi haurà de ser totalment diferent a la que vam torbar a Donosti on la fred va fer acte de presència.. i és que la 102 serà a Lanzarote.
Bona setmana a totes i tots, salut i kms.
 Preparats per córrer els 42,2km
 Costes vasques.. mar mogut!!!!
San Telmo, escenari de "Ocho apellidos vascos"
La Concha al pas pel km 33

domingo, 12 de noviembre de 2017

Sortint de la zona de confort

 Amb l'Anna Macià i en Jordi Turon abans de la travessia solidària a Les Medes
Les últimes 2 setmanes ha tocat participar en un parell de proves ben distintes, i que d'alguna manera m'han fet sortir de la meva zona de confort. La primera d'elles, el passat dissabte dia 4 de novembre, era la travessia solidària per la Marató de TV3 que s'organitzava a L'Estartit. En principi no havia de representar cap esforç més enllà de la zona en que et pots trobar més o menys còmode. En el meu cas em decantava per realitzar els 3.400 metres d'anada i tornada fins Les Medes. Hi havia també una distància més curta, 1.700 metres i una de més llarga, 5.200 metres, que donava la volta a les illes.
El veritable problema va ser primer les tempestes que sobre la població de L'Estartit van descarregar en l'hora prèvia a la celebració de travessia, i que va fer enrederir la sortida 30'. En alguns moments Les Medes no eren visibles degut a la pluja i la nuvolositat que hi havia. 
Un cop obert el cel, amb una previsió meteorològica d'una hora i mitja sense tempesta, es donava la sortida. Amb un mar molt alterat per les condicions del temps, sobretot un cop sorties de la zona protegida cap a mar obert, el fet d'avançar i sobretot poder veure les boies que delimitaven el circuit es feia difícil. Però amb el cap fred, intentant dosificar al màxim l'esforç, aconseguir arribar fins el punt de gir, a pocs metres de la Meda Gran, girar, parar un moment a la embarcació que feia les funcions d'avituallament, i seguir de  nou nedant cap a L'Estartit. Sempre intentant no desviar-me gaire, gairebé impossible en aquelles condicions, però arribant finalment content a l'arc final. Un cop aquí, el cel tancava el període de tranquil·litat que ens havia donat, per tornar a descarregar una altra tempesta.
Amb ganes de repetir aquesta prova solidària el proper any, esperem que amb unes condicions millors. De la travessia em va quedar el record durant uns dies (de fet encara és visible) de la picada d'una medusa, però amb les onades que hi havia el que menys em va preocupar al notar-la, va ser parar o patir per si n'hi havia més.
I avui diumenge ha tocat anar cap a la Cursa de la Ratafia a Santa Coloma de Farners. Amb distàncies de 25 i 11kms, amb les Girunneres ens decidíem per la prova cursa, suficient per les nostres cames i més amb el recorregut que presentaves tots dos recorreguts. Un circuit exigent en alguns trams, amb avituallament a mig camí on no podia faltar la Ratafia, en una prova molt ben organitzada pels amics del Club Olímpic Farners. Al final un bon avituallament, on un cop més no hi faltava la ratafia. De fet entre els obsequis, a més d'una samarreta amb un disseny molt original, hi teníem una ampolleta d'aquest licor.
La cursa també ens ha servit d'excusa per anar a continuació al Magma, on hem gaudit de les seves aigües, jacuzzi, saunes, piscina d'aigua freda que tan bé ens ha anat per recuperar cames, i del seu buffet per dinar que ens ha servit per recuperar totes les forces perdudes durant el matí.

La propera prova, en 2 setmanes, la Marató de Sant Sebastià, on tornaré després de molts anys, amb un altra objectiu que m'ha portat durant els últims 3 mesos també a sortir una mica de la zona de confort. I és que després d'uns anys ha tocat tornar a les series per acompanyar aquest cop a la Laura en el seu objectiu de baixar de les 3h30'
Bona setmana a totes i tots.. Salut i kms
 Amb la samarreta i l'ampolla de ratafia
 El Girunneres Team a Santa Coloma de Farners
 Que no ens faltin mai els somriures i la bona companyia
Cursa finalitzada

domingo, 22 de octubre de 2017

20 KMS DE PLATJA D'ARO

 Un cop més, Girunnres i Club Atletisme Girona representats...
Aquest diumenge s'ha celebrat a Platja d'Aro la quarta i última prova de la Lligueta Vall D'aro, en aquest cas la prova de 20km. Després de la nocturna aquí mateix, la Cursa de Castell d'Aro i la Lineal entre Torre Valentina i Sant Feliu de Guíxols, tocava la més llarga de totes les proves.
20km per diferents terrenys, començant pel passeig marítim, un tram petit de cami de ronda amb un petit pas per la sorra, talls d'asfalt per conectar camins.. i pistes cap amunt i cap avall, amb alguns desnivells que han fet de la cursa un trenca cames, i alhora que fos entretinguda al 100%.
Amb sortida pels caminants a les 8 hores, entre els que hi havia en Xicu i algunes de les Girunneres, la sortida dels corredors era a una hora més tard. Més endavant ja els avançariem a mida que ens acostavem al fianl del recorregut. 
Última pujada forta al km 13, abans d'iniciar un descens que ens portaria a creuar la carretera entre Santa Cristina i Castell d'Aro per sota, abans d'encarar els últims 5 quilòmetres planers, per tornar a donar ritme a les cames. 
Un bon entrenament de cares a la propera marató de Sant Sebastià, que es celebrarà el proper 26 de novembre. Avituallament final amb cervesa i entrepà, abans de fer entrega dels premis als millors de la prova i de tota la lligueta. Pels que hem corregut a les 4 proves, una samarreta de Finisher exclusiva.
I davant el bon dia que feia, només ens quedava anar a fer una cervesa vora el mar, menjar una pizza i disfrutar d'un gelat tot caminant pels carrers de Platja d'Aro. Un dia de diumenge ben aprofitat.
Bona setmana a totes i tots... Salut i kms


 Amb companys de l'Atletisme Girona
 Les TR Girls
 Una parada al camí per una foto amb els amics mai ve malament
 Amb en Joan Lopez, amb les nostres samarretes de Finisher
 Disfrutant de l'excelent sol que encara ens esta fent a finals d'octubre