lunes, 28 de septiembre de 2009

SANT SEBASTIÀ 1997-2009

Amb en Miquel Casadevall, Xavier Bassols, Gabi Descarrega i Jordi Rosell, abans de la Marató
12 anys després de la meva primera participació a la marató de Sant Sebastià, aquest any tornaré a anar-hi, en la que serà la meva 5à participació en aquesta cursa. I logicament, toca recordar la edició del 97, doncs si bé en ella vaig fer la meva segona millor al meu historial, reconeg que de moment la recordo com la millor marató de les que he corregut. El motiu, sencill, el ritme endiablat que vaig portar, fins al kilometre 39, en que anava a un temps final de 2h50'... just abans de que es pugues el bessó de la cama.
Com veureu més avall a la estadística, pràcticament els primers 35 kilometres, a un ritme clavat de 4'/km, tirant d'un grup de més de 15 corredors, pràcticament sense cap relleu, i sentint que aquell era el meu gran dia, per just al pasar per el tunel de la platja de la Concha, a escasos 3 kilometres de l'arribada, haber de parar en sec durant una estona, i mentres tots els companys marxaven, veure com s'escapava el gran somni. Tot i això, va sortir un temps final de 3h1'02", que en aquells moments suposava el meu record personal.
I per aquest any, he recuperat les 13 setmanes d'entrenament que en van portar al estat de forma en aquella edició, un planing amb acumulació de kilometres, que em serviran de guia per la edició de aquest 2009 (com veieu, l'objectiu, si tot va bé, després de moltes maratons turístiques,esta clarissim, intentar baixar de nou de les 3 hores...), i en les que destaquen 2 setmanes per sobre dels 100 kilometres, les uniques a la meva vida en que he superat aquest kilometratge. El total van ser 946,3km, a una mitja de casi 73 kms setmanals, i un pes el dia de la marató per sota dels 67 kilos, que tampoc he repetit mai. Per arrodonir la pinta de maratonià, com veureu a la foto, vaig seguir la tàctica Martin Fiz, afeitar-me per ultim cop el diumenge abans...
Ara us deixo la estadística de aquell any, comparada ja amb les primeres 4 setmanes de entrenament de aquest:
Setmana 1997 2009
13: 60 66,7
12: 73 133,1 63 129,7
11: 45 178,1 85,8 215,5
10: 60 238,1 88 293,5
9: 70
8: 106
7: 73
6: 83
5: 61
4: 62
3: 101
2: 70
1: 82,2 (inclosa la marató)
Temps de pas del any 1997:
k-5: 20'20"
k-10: 40'40" (20'20")
k-15: 1h0'55" (20'14")
k-20: 1h20'44" (19'48")
k-25: 1h40'22" (19'38")
k-30: 2h0'19" (19'57")
k-35: 2h22'10" (21'58")
k-40: 2h50'40" (28'30")
k-42: 3h1'02" (10'21")
I per finalitzar les estadístiques, els temps de les 4 edicions que he corregut a Sant Sebastià:
1997: 3h1'02 1998: 3h5'33" 1999: 3h8'25" 2002: 3h1'54"



Arribant a meta, amb la frustració momentanea de no haver assolit l'objectiu, però amb el record etern de una magnífica cursa.

I per finalitzar l'escrit d'aquesta setmana, us deixo una foto de 2 amics gironins que van correr el passat 15 d'agost, la prova de distància ironman segurament més dura del mon, l'Embrunman, amb pujada al temible col d'Izoard, amb més 2.000 metres d'alçada, a més dels moltissims ports petits que hi ha al recorregut. FELICITATS A TOTS 2



En Xavi Xargayó (d'esquena) i en Xavi Bassols, adalt del col del Izoard, agafant l'avituallament.

lunes, 21 de septiembre de 2009

RECORDS DE LA INFANTESSA

Com aquesta setmana, no ha tocat anar a correr cap cursa, sino entrenar per seguir el camí cap a la Marató de Donostia, de la que us parlaré en un altre article, el bloc irà sobre alguns dels records de la infantessa, en forma de imatges de joguines, que els més veterans segurament reconeixereu en alguns casos. Com a casa sempre s'ha guardat tot, tinc la sort de poder gaudir encara de tots aquests records, i altres que us aniré exposant poc a poc.
Aqui us en deixo 5, per anar obrint boca:

Aqui teniu uns quants cotxes clàsics de Scalextrix, tots amb la seva historia: Porsche Carrera RS, Ferrari B3 (Niki Lauda), Cooper i Sigma
Tren amb veu, de la casa Rico

Cavall amb molles als peus, que amb el temps encara ha fet les delicies de la meva filla i els nebots.


Cotxes de llauna, un seat 1430 caracteritzat de policia, i dos simcas, un de la epoca hippy, i un altre amb banderes de paisos europeus

Citroen Ds, el conegut com "tiburon", de funcionament a piles, amb intermitents i llums.

lunes, 14 de septiembre de 2009

MARXA DE LA DIADA I TAIALÀ

Divendres, dia de la Diada de Catalunya, vam organitzar la 15à edició de la Marxa de la Diada, que organitzem desde l'Atletisme Girona, tota una clàsica per aquesta data. El recorregut, de 12 kilometres aproximadament, amb sortida i arribada desde l'Estadi de Montilivi, on juga el Girona F.C., de 2ª divisió. Prop de 200 corredors i caminadors a la sortida, en un recorregut, que després de baixar cap a Girona, enfila per el carril bici fins a Quart, per retornar per un tall de bosc cap a Girona, i enfilar una ultima pujada dura, abans de retornar al estadi.

Amb en Dani, en Xavi Xargayo, en Llorenç i en Daniel.
Aquest cop, com a presi, tocava organitzar, o sigui que em vaig quedar sense correr, però com també m'agrada a mi anar a correr altres curses, de quant en quant toca veure les curses desde el costat del organitzador, i de pas aprofito per posar en practica un altre hobby, la fotografia, fent totos als corredors a mida que acaben.
Al finalitzar la marxa, com cada any, entrepà, amanides i meló per tothom (gracies a les "noies" de la foto, encarregades de preparar els entrepans),i aquest any, a part del nº de loteria que costa la inscripció (5€), teniem reservada una sorpresa per tots els corredors, gracies a la col.laboració de GONZALEZ RELLOTGERS (C/JOAN MARAGALL,5 de GIRONA- www.gonzalezrellogers.com)i es que tots els participants van ser obsequiats amb unes ulleres de sol de la marca FESTINA, i con comentava la gent, les mateixes ulleres, te les donen a Granollers pagant 20 € i marxes ben content.
L'equip femení del Atletisme Girona, encarregades de preparar l'esmorçar per la marxa

En Carlos, de Gonzalez Rellotgers, entregant una de les ulleres a en Pere Albertí, participant a la 15ª Marxa de la Diada.


En Joan Reixach, mostrant les ulleres Festina.
I a continuació, per celebrar la Diada, cap a Canet, amb la Tri-Famili (Dani, Gemma i Martina) i el noi de secà, en Llorenç, a dinar una mica, i com el peixeter que ens havia de portar les gambes es va posar malalt, ems vam conformar amb amanides i pollastres a l'ast, la qüestió era celebrar, menjar i beure una mica.
Després del dinar, la mainada va aprofitar per fer una mica de migdiada.
Tot a punt per dinar.

La mainada: Martina, Llorenç i Dani, fent la migdiada...
MARXA DE TAIALÀ:
I per diumenge, la 7ª Marxa de Taialà, un recorregut, amb pujades i baixades constants, amb escasos 200 metres de planer total, per les muntanyes del voltatn de Taialà, a Girona. ).Un recorregut de 9,5 kilometres, que vam decidir fer junts, amb en Dani, en Llorenç, en Sergi i en Daniel, a un ritme de aquells ni tranquils ni ràpids, que et permeten anar parlant, riguent i fent bromes amb els companys. Tot i així,al final un temps de 41'10", i per no perdre la costum, el tradicional esmorçar de final de marxa.
I al migdia, con la Nadeia ara s'ha entusiamat amb el futbol, cap a veure el Girona, sota un sol que derretia al personal, i per no perdre la costum de l'anterior temporada, patint i patint... per al final conseguir empatar

Amb part dels companys del Atletisme Girona, més en Dani, abans de la sortida de la Marxa

domingo, 6 de septiembre de 2009

EXCURSIÓ A NURIA I PUJADA A SANT MIQUEL

Aquest cap de setmana ha tocat ració doble de camins i muntanya, dissabte, junt amb en Xicu, en Manel, en Tià, la Nadeia, la Carme, la Emilia i la Maite, cap a Nuria. Mentrés les dones pujaven desde Queralbs amb el cremallera, nosaltres empreniem la pujada a peu fins al Santuari de Nuria.
I com un és una mica bruto, mentrés en Xicu, en Manel i Tià ho feien a peu, vaig decidir pujar corrent, per recorrer els una mica de 7,5 kms que enllacen la cota de 1.200 metres a Queralbs, amb els casi 2.000 metres del Santuari de Nuria. El temps de la pujada, 1h 4', i just abans d'arribar a l'explanada, al turó que hi ha, esperaven les dones animant.
Després de beure aigua fresca de la font, a recular caminant per anar a esperar els companys.
El Grup d'animadores, a la cota 2.000, amb el santuari de Nuria al fons.
A continuació, visita a la zona, posar un parell de ciris dins el santuari, dinar una mica, i pujar amb el telecabina al Puig de l'Aliga a fer el café. La baixada, com tenim encara una mica de seny, amb el cremallera
En Tià, en Xicu i en Manel, a punt de fer el cim.

A la cota 2.000, a només 400 metres de l'arribada


En Manel, lligat, per que fes bondat...
I per el diumenge, la pujada a Sant Miquel, amb un circuit de 9kms, amb pujada i baixada al castell. Sortida frenética, aprofitant el primer kilometre en planer, abans de començar la pujada, que després de la pùjada a Nuria, s'ha fet una mica dura per les cames. De totes formes, junt amb en Dani, en cap moment hem afluixat el ritma. El resultat final,tots 2 hem baixat la nostra marca, en Dani amb 39'57", i jo amb 40'10"

Amb en Manel i en Dani, abans de la sortida

I al final, un bon esmorçar amb la presencia de la autoritat