Les últimes 2
setmanes ha tocat participar en un parell de proves ben distintes, i que
d'alguna manera m'han fet sortir de la meva zona de confort. La primera
d'elles, el passat dissabte dia 4 de novembre, era la travessia solidària per
la Marató de TV3 que s'organitzava a L'Estartit. En principi no havia de
representar cap esforç més enllà de la zona en que et pots trobar més o menys còmode.
En el meu cas em decantava per realitzar els 3.400 metres d'anada i
tornada fins Les Medes. Hi havia també una distància més curta, 1.700 metres i una de
més llarga, 5.200
metres , que donava la volta a les illes.
El veritable problema
va ser primer les tempestes que sobre la població de L'Estartit van descarregar
en l'hora prèvia a la celebració de travessia, i que va fer enrederir la
sortida 30'. En alguns moments Les Medes no eren visibles degut a la pluja i la
nuvolositat que hi havia.
Un cop obert el cel,
amb una previsió meteorològica d'una hora i mitja sense tempesta, es donava la
sortida. Amb un mar molt alterat per les condicions del temps, sobretot un cop
sorties de la zona protegida cap a mar obert, el fet d'avançar i sobretot poder
veure les boies que delimitaven el circuit es feia difícil. Però amb el cap
fred, intentant dosificar al màxim l'esforç, aconseguir arribar fins el punt de
gir, a pocs metres de la Meda Gran, girar, parar un moment a la embarcació que
feia les funcions d'avituallament, i seguir de nou nedant cap a
L'Estartit. Sempre intentant no desviar-me gaire, gairebé impossible en
aquelles condicions, però arribant finalment content a l'arc final. Un cop
aquí, el cel tancava el període de tranquil·litat que ens havia donat, per
tornar a descarregar una altra tempesta.
Amb ganes de repetir
aquesta prova solidària el proper any, esperem que amb unes condicions millors.
De la travessia em va quedar el record durant uns dies (de fet encara és visible)
de la picada d'una medusa, però amb les onades que hi havia el que menys em va
preocupar al notar-la, va ser parar o patir per si n'hi havia més.
I avui diumenge ha
tocat anar cap a la Cursa de la Ratafia a Santa Coloma de Farners. Amb
distàncies de 25 i 11kms, amb les Girunneres ens decidíem per la prova cursa,
suficient per les nostres cames i més amb el recorregut que presentaves tots
dos recorreguts. Un circuit exigent en alguns trams, amb avituallament a mig
camí on no podia faltar la Ratafia, en una prova molt ben organitzada pels
amics del Club Olímpic Farners. Al final un bon avituallament, on un cop més no
hi faltava la ratafia. De fet entre els obsequis, a més d'una samarreta amb un
disseny molt original, hi teníem una ampolleta d'aquest licor.
La cursa també ens ha
servit d'excusa per anar a continuació al Magma, on hem gaudit de les seves aigües,
jacuzzi, saunes, piscina d'aigua freda que tan bé ens ha anat per recuperar
cames, i del seu buffet per dinar que ens ha servit per recuperar totes les
forces perdudes durant el matí.
La propera prova, en
2 setmanes, la Marató de Sant Sebastià, on tornaré després de molts anys, amb
un altra objectiu que m'ha portat durant els últims 3 mesos també a sortir una
mica de la zona de confort. I és que després d'uns anys ha tocat tornar a les
series per acompanyar aquest cop a la Laura en el seu objectiu de baixar de les
3h30'
Bona setmana a totes i tots.. Salut i kms
Amb la samarreta i l'ampolla de ratafiaEl Girunneres Team a Santa Coloma de Farners
Que no ens faltin mai els somriures i la bona companyia
Cursa finalitzada